Estudi qualitatiu de la resposta
Tota resposta a una excitació es compon d’una resposta pròpia (inherent al circuit) i de la d’excitació (de la font de tensió). Analitzant un circuit per Laplace apareixent totes dues sumades. En un circuit estable, la resposta pròpia decreixerà amb el temps fins a anul·lar-se, deixant pas al règim permanent.
Resposta pròpia segons els pols:
- pols complexos conjugats (negatius) -> sinusoide que s’extingeix exponencialment
- pols reals negatius -> exponencial decreixent
- pols complexos conjugats en l’eix -> sinusoide permanent, circuit marginalment estable (generador de funcions)
- pols en el semiplà positiu -> resposta creixent, circuit inestable (ex: integrador)
Per saber quan arribem al règim permanent hem d’estudiar el paràmetre τ, que es defineix com la inversa del factor de t de l’exponencial. Considerem que passats 4τ l’exponencial s’extingeix i entrem en règim permanent. Com més allunyats estiguin els pols de l’eix complex, més ràpid decaurà l’exponencial, és a dir, més petita serà τ.
